Els metalls no fèrrics

Alumini

Es troba en el feldspat, en el caolí, en la mica, en el corindó i també forma part de moltes pedres presioses, però el mineral més rendible és la criolita que és un mineral blanc o incolor de composició complexa format per fluorur d'alumini i sodi (Na₂AlF₆), i la bauxitaque és el mineral d'alumini per excel·lència i el més abundant a l’escorça terrestre. La seva mena estpa formada per òxid d'alumini hidratat (Al₂O₃·nH₂O), és molt difícil de separar-lo dels components químics amb els que es troba combinat. De la bauxita se n’extreu l’alúmina i d’aquesta s’extreu l’alumini per mitjà de l’electròlisi a 950ºC, procediment que consisteix a fer passar un corrent elèctric a través d'un compost químic en dissolució i així separar-ne els components, oxigen i alumini. Com podem deduir calen grans quantitats d’energia. La seva baixa densitat, 2.7 g/cm³ fa que sigui considerat com un metall molt lleuger.

 L'alumini forma aliatges amb el coure (Cu) per poder obtenir peces modelades i forjades de gran              resistència mecànica a altes temperatures; amb el magnesi (Mg) per obtenir peces modelades i  de fàcil mecanització amb una gran resistència a la corrosió i una elevada resistència mecànica; amb el silici (Si) per tal de proporcionar tot tipus de peces modelades de formes complicades i de seccions primes, amb bona reistència mecànica en calent, amb una baixa dilatació i força resistents al desgast; i finalment l'anomenat duralumini que és un aliatge amb un 4 % de coure i petites quantitats de magnesi, manganès i de silici, conservant la lleugeresa de l'alimini però amb un resistència molt més gran.

Coure

És el primer metall que els humans van usar amb finalitats tecnològiques. És menys abundant a la superfície terrestre que l'alumini o el ferro. Els minerals més rendibles de coure són: la cuprita, de color vermell format per òxid de coure (Cu₂O); la calcosina, formada per sulfur de coure (Cu₂S); la calcopirita, de color verd lluent i compost per un carbonat complex de coure (Cu₂CO₃[OH]₂) i l'atzurita, de color blavós amb un composició química molt semblant a la malaquita (Cu₂[CO₃]₂·Cu[OH]₂)

Primer es va treballar en fred, però aviat es va descobrir que era molt millor treballar-lo en calent. D’aquí en va sortir el primer aliatge.
Encara que de vegades es troba en estat natiu, el més normal es trobar-lo barrejat amb altres minerals. Aquests es trituren, es polvoritzen i tot seguit es tracten amb dissolvents per obtenir-ne coure encara amb moltes impureses. Aquest es fon en forns i s’afina per electròlisi.
És un metall de color vermellós, el millor conductor de la calor i de l’electricitat després de la plata, mal·leable i dúctil. Es treballa amb facilitat i és força resistent  a la corrosió.
Actualment cal tenir en compte que més del 20% de la producció s’obté a partir del reciclatge de la seva ferralla. 
S’usa per a fabricar fils elèctrics, canonades per a conduccions d’aigua i gas. 

Bronze

es va descobrir fa prop de 5000 anys i també dona nom a una època històrica on s'utilitzava per a fabricar armes, eines i objectes decoratius. Consisteix en un aliatge de coure en un 90 % i d'estany en un 10 %. En resulta un material molt dur, resistent, fàcil d'emmotllar, d'una elevada ductilitat, fon amb facilitat, d'aspecte agradable i de sonoritat excel·lent. S’usa per fabricar tubs, planxes i filferros, campanes, ....
  

Llautó

consisteix en un aliatge de coure en un 70 %  i de zinc en un 30 %. S’usa des del segle VI aC. En resulta un material daurat, fàcil de treballar, dúctil i mal·leable. És un bon conductor del corrent elèctric. S’usa per fabricar aixetes, connexions elèctriques, panys i poms de portes, orfebreria, bijuteria, instruments musicals, .... 

                                  Estany

és de color blanc brillant, molt tou i mal·leable, no s'oxida a temperatura ambient. Formant aliatge amb el plom, és molt usat en soldadures de tubs de coure a les instal·lacions domèstiques i en les soldadures de components electrònics. També s’usa per recobrir l’acer per tal d’evitar-ne la corrosió. Quan usem l’estany per protegir l’acer en resulta el material que coneixem com a llauna.
  

Plom

metall gris platejat, molt dens, tou, mal·leable i bon conductor de la calor i de l'electricitat. S’utilitza en la protecció contra les radiacions perilloses com els raig X i la radioactivitat, fabricació de bateries i acumuladors, com a additiu del vidre per tal d'augmentar-ne el pes i la duresa d'aquest.

                                          Zinc

metall de color blanc blavós, molt mal·leable i resistent a la corrosió però d'escassa resistència mecànica, en contacte amb l'aire adopta un color grisós degut a la capa d'òxid que el recobreix. S’usa com a aliatge amb el coure per obtenir llautó i a per a cobertes d'edificis. Quan l’acer es recobreix amb zinc en resulta l’acer galvanitzat.
  

             Crom

és un metall de color blanc brillant. Fràgil però dur i molt resistent a la corrosió. S'utilitza per a fabricar l'acer inoxidable, acer per a eines i com a revestiment d'altres metalls per tal de protegir-los de la corrosió i millorar-ne el seu aspecte. La tècnica de revestiment amb crom s’anomena cromatge.
  

                                  Titani

és un metall de color gris lluent. Resulta car perquè la seva obtenció és molt difícil. Molt dur i molt resistent a la corrosió. Actualment és molt usat en la fabricació de turbines dels motors d’avions i de les centrals elèctriques perquè té una gran resistència als esforços mecànics, a la corrosió i a les altes temperatures.